RECUPEREM LA MEMORIA

RECUPEREM LA MEMÒRIA

LA MORT DE GUILLEM Per adquirir el llibre, clica aquí El dia 11 d’abril del 1993, al poble de Montanejos (Alt Millars), un grup d’ultradretans anomenats Marchalenes-IV Reich van assassinar Guillem Agulló, membre dels col·lectius Sharp i Maulets, militant antiracista i nacionalista. La mort de Guillem és una aproximació novel·lada als fets, a partir de la documentació periodística i judicial. Però és també una reflexió en clau literària sobre la violència feixista que ha de suportar el País Valencià. Aquesta segona edició, amb un pròleg de Núria Cadenes, pretén fer conèixer l’assassinat de Guillem Agulló als joves i no tan joves que, en el seu moment, no varen tenir l’oportunitat de llegir aquesta obra de Jaume Fuster.  1936. VALÈNCIA-BARCELONA Per adquirir el llibre, clica aquí Durant els primers mesos de la guerra civil espanyola, s'establí una relació de fraternitat entre l'Ajuntament de València, en representació del poble valencià, i la Generalitat de Catalunya, dirigida per ERC. Ambdues institucions anaven juntes en la lluita comuna contra l'aixecament militar feixista, amb els evidents llaços comuns de la llengua i la cultura. El futbol fou l'eix vertebrador dels homenatges que es feren a Barcelona i València en octubre i novembre de 1936, i l'artífex d'aquests actes fou Josep Rodríguez Tortajada, regidor valencià en representació del Partit Valencianista d'Esquerra i president de la gestora del València FC durant tota la guerra. Futbol i política serviren perquè en aquest període arribàs al zenit la unió entre valencians i catalans per l’ideal comú. Malauradament, aquest ideal fou esclafat per la derrota en 1939, i Rodríguez Tortajada va ser víctima de la repressió franquista, condemnat a mort, empresonat durant molts anys i oblidat per tothom. HI HA MORTS QUE PESEN CENT ANYS Per adquirir el llibre, cliqueu aquí La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d’un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l’expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.   Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

Les dades personals que existeixen en el nostre poder estan protegits per la nostra Política de Seguretat i no seran compartits amb cap altra empresa. Vostè pot exercitar els seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició dirigint-se per escrit a Edicions Tres i Quatre SL· Sant Ferran, 12 · 46001 Valencia. En compliment de la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic, li vam informar que aquesta adreça de correu electrònic podrà ser utilitzada per a l'enviament d'informació comercial de Edicions Tres i Quatre. Si no desitja rebre informació a través d'aquest mitjà, li preguem ens ho comuniqui per carta a l'adreça anterior, al telèfon 963 157 799 o a l'adreça de correu electrònic tresiquatre@tresiquatre.com.