El poeta Josep-Ramon Bach ha rebut el Premi Serra d'Or 2016 pel poemari "Caïm" que vam publicar l'any 2015 a Tres i Quatre.
Volem felicitar en Josep-Ramon, que també va guanyar El Vicent Andrés Estellés de poesia als Premis Octubre 2015 amb "Secreta Dàlia" que hem publicat fa molt poc.
Felicitats a un dels nostres poetes! Us deixem les paraules que va adreçar en l'acte de lliurament del premi:
"Digníssimes autoritats, amigues i amics, primerament voldria donar les gràcies a l’Abadia de Montserrat per la defensa permanent dels valors de la cultura i de la llengua, als components de la revista Serra d’Or, al membres del jurat per la seva generositat en valorar el meu llibre, a l’editora Laia Climent per la decisió redemptora de publicar-lo, a Manuel Costa Fernández per fer-me un pròleg premonitori, i a la Margarida Trias per tenir cura dels poemes. Moltes gràcies. Per a mi és un regal tan inesperat com necessari. Enguany celebraré els meus primers 70 anys de vida i no podia tenir millor regal que aquest premi de la crítica.
Caïm
com apunta Manuel Costa en el pròleg és “un clam contra la violència,
el fanatisme, el poder absolut i la insolidaritat...” Un al·legat contra
una humanitat sense escrúpols, que destrueix tots els valors i anorrea
les persones, que sotmet a la violència els seus actes de domini, que
mata sense manies. Caïm és un cop de puny sobre la taula. Un crit
d’alerta dolorós i necessari. El llibre està escrit en un llenguatge
directe sense imatgeries, però amb paraules dures plenes d’energia i
vitalitat que prenen el ritme de la protesta i cerquen la idea de
justícia.
Caïm
tristament està de moda. Els darrers atemptats sagnants obren un futur
dubtós amenaçat pel deliri dels monstres, que menyspreen la vida en nom
del no-res.
El
poema hauria d’aprendre aquesta lliçó vital i salvar els obstacles de
la cobdícia humana per arrelar-se en els peus de cada sentiment oblidat,
de cada cos sofrent, de cada silenci malèfic, de cada esperança
rompuda, de cada vexació cruel, de cada ferida oberta, de cada somni
romput... i tantes d’altres emocions sentides, que reclamen un lloc
preferent en la vida pública.
Caïm
va adreçat a totes aquelles persones sensibles que estimin la vida i
donin valor al fet d’existir amb garanties de conviure amb pau i
dignitat. També va adreçat als lectors habituals de poesia, perquè
trobin en un llenguatge potent i clarificador l’eterna estructura
secreta del poema.
Moltes gràcies. Visca la poesia!"
